Enfortida en temps d’Oliba, la Seu de Manresa esclatà espectacularment al segle XIV i es convertí en un conjunt únic a Catalunya, essent avui un cant a l’art gòtic, fet d’arquitectura, pintura i emocions a flor de pell.

Oliba li donà una amplitud física i una complexitat litúrgica desconegudes fins aleshores. De la seva catedral en resta el gran campanar, la cripta i la recentment descoberta canònica romànica, integrades en un conjunt que presenta obres mestres de totes les èpoques.

L’Estany conserva, segurament, el millor claustre romànic del nostre país. Els seus capitells ens parlen de la vida terrena i del més enllà, de Déu i dels homes, de pors i de plaers.

El MEV guarda, sota el campanar romànic de la Catedral de Vic, una espectacular col.lecció d’art medieval, abundant, abassagadora, a vegades terrorífica, a vegades sublim, sempre sorprenent.

La magnífica i despullada església romànica del monestir de Sant Pere de Casserres presideix un meandre imponent del riu Ter. La simbiosi entre cultura i natura que cercaren els monestirs benedictins roman avui a Casserres en tota la seva plenitud.

L’abadessa Emma, filla de Guifré el Pelós, aixecà el monestir de Sant Joan amb una força inusitada. Avui ens trasbalsa la seva sobrietat i la mirada del seu Davallament, un grup escultòric del segle XIII que presideix el temple.